Àngela Mora: la gimnasta que salta barreres

Els aplaudiments del públic que hi havia a la grada del pavelló Navarra Arena van començar quan la megafonia va anunciar el nom d’Àngela Mora. Van continuar durant la prova i es van convertir en una ovació quan va acabar l’exercici i va córrer a abraçar-se amb la seva entrenadora, Maribel Moncasí. I és que Àngela Mora va ser la gran protagonista del Campionat d’Espanya de Gimnàstica Artística que es va fer a Pamplona a principis de desembre. Per primera vegada, una esportista amb síndrome de Down competia en un torneig estatal amb participants sense discapacitat.

Aquesta jove de disset anys de Maials, al Segrià, en fa cinc que fa gimnàstica a l’Asvolcall Lleida i entrena i competeix amb el Club Gimnàstic FEDAC. Des dels primers passos al gimnàs, de mica en mica, l’Àngela ha anat saltant barreres, com qui salta enmig del tapís. De tots els exercicis, el que més li agrada fer és la tombarella canària, és a dir, fer una volta a la barra paral·lela.

És una noia “tímida, molt dolça, amb un somriure que captiva i molt disciplinada”, segons la descriu Moncasí, que fa anys que l’entrena. Molt possiblement, sense aquesta disciplina no hauria pogut anar millorant en els exercicis de gimnàstica fins a arribar a tenir prou nivell per acudir als Campionats d’Espanya. I també té una agenda força plena.

Cada dia, a un quart de vuit del matí, agafa l’autobús de Maials cap a Lleida per anar a l’Escola del Treball. Allà estudia un Itinerari Formatiu Específic d’auxiliar de vendes i atenció al públic. Algunes tardes torna al poble a quarts de cinc, però d’altres es queda a Lleida, ja sigui per fer logopèdia, formació prelaboral i altres activitats a l’associació Down Lleida o bé per entrenar.

L’any 2018, va participar en els Special Olímpics i va aconseguir tres medalles, a més de protagonitzar l’espot oficial de l’esdeveniment al costat de Carles Puyol. Com que l’Àngela anava millorant com a gimnasta i no hi havia gaires competicions en què pogués participar, la seva entrenadora va proposar a la Federació Catalana que participés en els seus tornejos.

D’aquesta manera, el 2019 va competir a la Copa Catalana i, ara, ha fet un pas més convertint-se en la primera esportista amb síndrome de Down que participa en un Campionat d’Espanya. Per a l’Àngela ha estat un pas més, però per a l’esport inclusiu i per a totes les Àngeles que vindran en el futur ha estat un gran salt.

Des de l’organització, l’única condició que van posar a Moncasí perquè l’Àngela participés en el campionat va ser la mateixa que volien posar elles: se la puntuaria com qualsevol altra participant. A Pamplona, finalment, va obtenir un 8 en poltre; un 6,75 en barra; un 5,5 en barres paral·leles i un 6,5 en terra. Unes notes que la van situar a la posició 77 d’entre un centenar de gimnastes.

En ple segle XXI, quan el negoci vinculat a l’esport mou milers de milions, sembla que hagi quedat oblidat allò de “l’important és participar” que propugnava Pierre de Coubertin als inicis de l’olimpisme modern. Però, també en ple segle XXI, lluny, molt lluny, dels dòlars i els egos, l’essència d’allò que significa l’esport per a milers de persones arreu s’assembla molt a l’Àngela Mora fent la tombarella canària. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *