Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics, i Antònia Hernàndez, responsable del Departament de Ciutats Educadores de l’Ajuntament de Barcelona, en el tercer i darrer debat del cicle “Ciutats + humanes” dedicat a la construcció de la identitat, van coincidir en destacar el baix grau de conflictivitat social de les ciutats catalanes respecte altres localitats europees, com Londres o París, i la normalització creixent de la diversitat.
“Aquí no hi haurà una banlieue perquè els moviments socials estan ajudant a fer moltes coses i l’escola també fa una gran funció”, va explicar Hernández. I respecte el futur, Andreu Domingo, menys optimista que la responsable de Ciutats Educadores, va assegurar: “Les noves generacions veuen amb més naturalitat la diversitat, encara que de vegades usin la identitat com un insult”. En definitiva, “la transformació vindrà des de baix i generació a generació”.
Encara que la gestió de la diversitat en aquest moment és positiva, tenint en compte que a Barcelona hi ha un 22 per cent de la població és d’origen estranger, un 70 per cent fa menys de cinc anys que viu a la ciutat i hi ha representats 180 països, segons el demògraf, hi ha alguns perills que cal tenir en compte.
En primer lloc, la manca d’un desig d’arrelament o sentiment de pertinença, ja que molta emigració que passa per les ciutats catalanes és transitòria, cosa que dificulta la construcció d’una identitat comuna. “La xenofòbia no reactiva la diferència cultural, sinó el sentiment de pertinença. Un ciudatà recorda a l’altre que ell ha nascut aquí i , per tant, que té un drets”, va assegurar el sudirector del Centre d’Estudis Demogràfics.
I, per altra banda, hi ha un segon perill: la mobilitat ascendent segmentada. “Ens hauria de preocupar que la societat receptora dirigeixi el futur dels immigrants segons els seus estereotips. Tenim classificades les persones segons a què poden aspirar i això és preocupant perquè també afecta els catalans”, segons Domingo.
La construcció d’una identitat comuna
Per la seva banda, Antònia Hernàndez, va recordar que la voluntat de les ciutats educadores és apostar per l’educació com a “eina de transformació social” i crear comunitat, la qual es construeix a partir de tres eixos: l’aposta per l’Estat del Benestar, la preservació i el fet de compartir un mateix patrimoni cultural i lingüístic, l’acció de participar activament en processos civico-associatius i l’ús adequat de l’espai públic i del temps.
I va insistir que les ciutats educadores tenen clar que “la clau del futur és potenciar allò que uneix els membres d’una comunitat i no allò que els separa” amb la voluntat de crear una identitat comuna, però “sense asfixiar les identitats individuals, perquè en la diversitat hi trobem la riquesa”. “Subratllar elements comuns no és sinònim de homogeneïtzació”, va puntualitzar.
Finalment, Josep Maria Carbonell, president de la Fundació Joan Maragall i moderador de l’acte, va recordar que de vegades es troba a faltar “intenció pública” en la creació d’una identitat comunitària, perquè si no existeix “ens encaminem a la fragmentació”. – MARIA COLL.
