Segons un estudi publicat el novembre de 2016 per l’Stanford History Education Grup (SHEG), de la Universitat d’Stanford, «les capacitats dels joves de valorar les informacions a Internet es poden resumir amb una sola paraula: desoladores».
Aquesta recerca va involucrar més de 7.000 estudiants dels que es va estudiar la seva capacitat de valorar la credibilitat de la informació que «corre» per les xarxes, de posar en dubte la fiabilitat de les fonts.
Per exemple, un dels exercicis proposats a estudiants de batxillerat fou visualitzar el post «Fukushima nuclear flowers» a la web imgur.com, i demanar si allò proporcionava evidències sobre les condicions de les plantes que creixen prop de la central nuclear de Fukushima. Suposadament, el post mostra com les radiacions nuclears provoquen mutacions a les flors. Doncs bé, només un 20% dels estudiants van qüestionar les fonts; un 40% van assegurar que el que diu el post és cert, ja que és una imatge. Només un 25% dels alumnes van mostrar dubtes sobre l’autenticitat de la imatge.
I sí, la imatge és autèntica, però mostra una mutació natural de les flors. Res a veure amb els efectes de les radiacions nuclears. El post és allò que en diem un fake.
Els resultats d’aquesta recerca feta als Estats Units de ben segur que es podrien extrapolar al nostre país. A casa nostra també patim analfabetisme informacional. I no només els joves.
Estem immersos en un bombardeig de fakes, notícies manipulades i postveritats. I no és gaire encoratjador veure com molta gent s’ho empassa acríticament.
Però hi ha alguna cosa pitjor que l’analfabetisme informacional. El que és alarmant no és que hi hagi qui es cregui notícies falses o manipulades. No. El que és preocupant de debò és que existeixin persones que manipulin i menteixin.
La mentida s’ha instal·lat en el nostre dia a dia. I per desgràcia això no és un fake.
Albert Dresaire Gaudí és consultor en TIC i gestió documental
