L’exdirectora d’UNIFEM per a la Regió Andina i el Con Sud i cofundadora de la Xarxa Dona i Hàbitat d’Amèrica Llatina demana un control del creixement de les ciutats.
Des de Nacions Unides s’assegura que el futur de la humanitat es juga a les ciutats. Hi estaria d’acord?
El futur de la ciutat, respecte la vida quotidiana de les persones, sí que es juga a les ciutats. Això, però, no anul·la el valor del vincle camp-ciutat perquè les ciutats, siguin present o siguin futur, han de viure del camp. L’alimentació es produeix majoritàriament a les àrees rurals i, especialment, en els marges urbans. Per tant, encara que és molt important parlar de les sinergies entre camp i ciutat, sembla, i així ho apunten totes les dades, que en el futur la majoria de la gent viurà en grans aglomeracions urbanes.
A Amèrica Llatina un 82 per cent de la població viu en ciutats; una xifra que a Argentina -el seu país-, o a l’Uruguai ja arriba al 92 per cent. Aquesta diferència entre camp i ciutat és sostenible?
Bé, això dependrà de com es gestiona el camp i de com es cuiden els marges de les ciutats. Les urbanistes feministes pensem que és molt important defensar la cura dels marges urbans. A l’Argentina, per exemple, hi ha situacions molt crítiques a causa dels agroquímics i de l’èxit econòmic que ha provocat la producció de soja; ja que els marges urbans arriben fins a aquestes plantacions i les persones pateixen les conseqüències de les fumigacions dels camps. Les dones han reaccionat davant aquest fet i han demostrat que molts casos de càncer són conseqüència de l’expansió d’aquest cultiu. Per què et poso aquest exemple? Perquè és un cas clar d’extractivisme, coses que es treuen de la terra i que no tornen, i de l’actual relació crítica camp-ciutat.
Això vol dir que cal controlar l’expansió de les ciutat?
Sí, hi ha d’haver un control. És evident que les ciutats no poden continuar creixent sense cap tipus de límit i en territoris extensos de baixa densitat. Aquest control s’ha de fer especialment en països on hi ha una abismal desigualtat, una desigualtat obscena entre rics i pobres.
Comparteixen problemes les ciutats del nord i les ciutats del sud?
Abans els principals problemes d’una ciutat situada en un país desenvolupat i els problemes d’una ciutat d’un país subdesenvolupat no eren els mateixos, però en aquest moment s’estan aproximant molt. Ara bé, malgrat aquesta aproximació, en cara hi ha grans diferències. No és el mateix viure a Barcelona –una ciutat compacta que disposa d’un excel·lent transport públic, d’un sistema polític que valora la col·lectivitat per sobre de l’individu i del mercat, etc.–, que viure en una ciutat de Nigèria, de Libèria, d’Amèrica Llàtina o en algunes ciutats asiàtiques, ciutats que no acaben mai de definir-se en el territori. Per exemple, a Vietnam ja es parla de ciutats lineals, perquè allà les aglomeracions urbanes, algunes més grans i altres més petites, s’encadenen al llarg d’una carretera i mai saps quan s’acaba una i en comença una altra.
Quina seria doncs l’element principal que uniria les ciutats?
Les diferències entre ciutats encara són evidents, però dins les ciutats del nord, ara, també tenim un fenomen tranversal: la desigualtat, un fenomen agreujat per la mobilització de la població a nivell mundial (immigrants, refugiats…).
Estem generant ciutats pensades per a la convivència?
No, en absolut. En aquest sentit les superilles de Barcelona em semblen una experiència molt interessant. De fet, quan parlem de la ciutat de la quotidianitat precisament pensem en aterrar la vida en els barris i fer ciutats més pensades en clau de dones, infants i gent gran.
Vostè és fundadora de la Xarxa Dona i Hàbitat d’Amèrica Llatina. Una ciutat amigable per a les dones com hauria de ser?
Ha de ser una ciutat que a nivell de gestió política urbana inclogui les dones, que no les dilueixi ni les sotmeti dins el concepte de família. Però també ha de tenir en compte coses més intangibles, per exemple, ha d’integrar la violència dins de la planificació urbana.
La paraula ciutat s’aparella molt sovint amb violència i manca de seguretat. És justa aquesta assimilació?
El tema de la violència a l’espai públic és molt important. De fet, la violència cada cop és més complexa. Ara ja no parlem exclusivament de violència sexual, sinó també de violència política, violència vinculada a la delinqüència (drogues, trata…), etc. Aquestes violències és manifesten amb més crueltat en els territoris urbans, però, especialment en els territoris amb més pobresa. Segons un estudi que vam fer a diversos països, no solament els adinerats tenen por de circular de nit pels seus propis barris, els pobres també en tenen perquè saben que si passa alguna cosa en un barri benestant ells seran els primers culpabilitzats.
Per canviar aquesta imatge negativa de les ciutats, quins valors s’han de potenciar?
Les ciutats són uns espais meravellosos! Hem de potenciar el dret a gaudir, un dret central de tota persona. Un dret que a moltes dones se’ls retalla. Moltes persones creuen que les dones no tenen dret a divertir-se, i, per això, si una do na és protagonista d’una desgràcia se l’ha revictimitza.
