Amadeu Barbany: “El comerç manté els valors que la societat perd”

És dijous i Granollers bull d’activitat. El mercat setmanal de roba, més de 400 parades, comparteix els principals carrers i places del centre de la ciutat amb les botigues habituals –marques multinacionals i botigues històriques de la ciutat–. Són, això sí, dos estils de comerç molt diferents. Una relació poc habitual i que ha costat d’aconseguir. Entre parades de roba amuntegada i crits de venedors ambulants localitzo Dracs, un establiment propietat d’Amadeu Barbany, comerciant de tercera generació. Una botiga única a la ciutat, perquè entre els seus murs de maó només hi trobaràs productes de disseny, artesania i proximitat que tinguin valor cultural, genuí, mediambiental, social i tradicional. Una aposta arriscada però ferma.

Amadeu Barbany és botiguer de quarta generació i en aquest moment propietari de dos establiments de Granollers. Per una banda Barbany Granollers (Carrer d’Anselm Clavé, 44), una botiga de roba multimarca fundada el 1895 que promou el consum responsable i conscient. I, per altra banda, la mencionada Dracs (Carrer de Santa Esperança, 7), que enguany ha rebut el Premi a la Iniciativa Empresària 2017 que atorga la Generalitat. Barbany va ser president de l’Associació de Comerciants Gran Centre Granollers i va coordinar la sectorial de comerç del Pla Nacional de Valors. 

Som conscients dels valors que expressem quan comprem alguna cosa?
En general, en aquest país, tenim poca consciència de la repercussió que té el fet de comprar. En altres zones geogràfiques, com per exemple, al nord d’Europa, hi ha una altra consciència. Aquests canvis de mentalitat són lents. En els països mediterranis tenim altres valors, però en relació a ser respectuosos amb la comunitat i amb el medi ambient… som els darrers de la cua. A Espanya, el consum conscient –gent que quan compra pregunta el lloc i el procés de fabricació– només arriba al 3 per cent. En canvi, a Dinamarca, el consum conscient és del quaranta per cent. Hem de ser conscients que cada vegada que consumim, encara que sigui a petita escala, decidim quin món volem tenir.

Per què ens costa tant veure la importància del fet de comprar si pràcticament cada dia comprem alguna cosa?
Precisament perquè ho fem de forma quotidiana. Les dues-centes o tres-centes empreses que dirigeixen el món, avui més que mai tenen les eines per influenciar-nos per tal que el consum cada cop es concentri més en elles. Si ens hi fixem, la majoria de la gent compra els mateixos productes als mateixos llocs. Abans, aquestes grans empreses tenien la capacitat de produir i de comercialitzar, però ara, per primera vegada en la història, també poden influir directament en el comportament de les persones. Mai abans, la Humanitat, a canvi de res, havia cedit la seva informació a unes poques empreses. Dit d’una altra manera, a nivell de consum, mai abans havíem estat tan manipulats.

És la guerra de David contra Goliat.
Si preguntes a trenta persones on van a comprar els mobles, tots pronunciaran la mateixa marca sueca. Si preguntes a on van a comprar la roba esportiva, tots diran el mateix nom. Asseguren que aquesta revolució és social, democràtica i permet que els petits tinguin la capacitat de vendre a tot al món; però això és mentida. Si no fas grans inversions en el mercat online és matar mosques amb els ulls tapats. També en la revolució digital els comerços petits tenim les de perdre.

El poder ha passat de mans del consumidor a les grans empreses?
El poder el continuem tenint els consumidors, el problema és que no l’exercim. Països com Dinamarca en són una demostració. Tenim el món que consumim i nosaltres en som responsables. Cada persona, com a ésser lliure que és, hauria de comprar en funció dels seus valors, els que siguin. Hem de prendre una decisió davant de cada acció de consum. Aquesta és la única manera, perquè el lliure mercat no ajuda el comerç de proximitat, només fa grans els més grans i fa desaparèixer els més petits. L’esforç que els petits establiments hem de fer per sobreviure és titànic. El botiguer és una espècie en extinció.

Així de catastròfic?
Sí, però no crec pas que morim. Estic segur que amb quaranta anys, a nivell global, s’aprovaran normatives que limitaran el poder de les grans empreses i repartiran aquesta capacitat d’informació. Totes les empreses tenim dret a fer ús de la informació que de forma anònima i gratuïta els ciutadans estem facilitant. No pot ser que només hi puguin accedir 25 empreses perquè tenen molts milions per comprar-la. Això és molt injust! I això serà un ressorgir de les ciutats.

Vostè ha estat president de l’Associació de Comerciants Gran Centre Granollers. Per una ciutat què representa el comerç?
El comerç és vida, comunitat, convivència, relació, mirades, acompanyament, coneixença… Tots els valors que la societat està perdent, el comerç els manté. Però, és clar, el comerç també és economia. De fet, és el gran invent de distribució de l’economia. En aquest moment, a Espanya, 500.000 empreses representen el vint per cent del consum; la resta està en mans d’unes poques marques. Si fos meitat i meitat, l’economia seria més justa i això només està a les nostres mans. El periodista Carles Capdevila deia: “Curiós aquest país que es queixa quan tanca una petita botiga, però ningú hi va a comprar mai”. Si el consumidor no fa petites accions i no és conscient del seu poder res canviarà. És veritat que els sous són baixos i sovint cal comprar a baix preu, però potser l’objectiu hauria de ser comprar menys.

No és habitual trobar un botiguer que promogui la reducció del consum…
Durant un temps a l’aparador vaig tenir l’eslògan: “Compra menys, compra bé”. I alguns companys botiguers es van enfadar; però la reducció del consum beneficia a tothom: a les persones, al medi ambient i a les petites i les mitjanes empreses. Les coses han de durar. Hem de fer productes fora de moda, potser una mica més cars que els que produeixen les grans empreses a Bangladesh, però més duradors. En aquest sentit, els petits botiguers, amb els anys i per a poder sobreviure, també ens hem anat pervertint. Les coses s’han de vendre al preu que valen i és evident que no podem viure en una societat en què els productes tenen obsolescència programada.

Si voleu llegir l’entrevista sencera, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament a l’iQuiosc.cat.