Ara que molts es pregunten com frenar l’extrema dreta, cal visibilitzar més que mai històries que presenten alternatives a les creences presents a la nostra societat que han facilitat l’auge d’aquesta opció política. Per exemple, un dels elements que caracteritza Vox o Jair Bolsonaro, nou president del Brasil, és defensar un model de família nuclear heterosexual, la formada per un pare, una mare i la descendència. En els últims temps, però, hi ha hagut exemples de sèries, tant per a infants com per a adults, que han mostrat famílies que s’escapen de la norma.
Una d’elles és Pose (HBO). Seguint l’estela del documental Paris is Burning (Jennie Livingston, 1990), narra la vida de la comunitat trans i homosexual llatina i afroamericana de la Nova York de finals dels vuitanta. La comunitat patia una doble opressió. Per una banda, s’enfrontava a la LGTBI-fòbia dins les seves famílies biològiques, i sovint n’havien de fugir. Per l’altra, patia racisme i transfòbia als espais dominats per gais blancs. Tot això, mentre havia de gestionar els estralls de l’epidèmia de la SIDA.
La sèrie és una oda a la resiliència, l’esperit combatiu i l’alegria de viure del col·lectiu, organitzat en cases. Les cases estaven capitanejades per una dona trans, la mare, que acollia i educava la seva mainada, dones trans i nois gais més joves. Eren famílies amb els seus conflictes, idiosincràsies i aspiracions, unides per les vicissituds, però també per la voluntat de crear un projecte col·lectiu que els permetés expressar-se tal com eren, sobreviure en un món hostil i, a la vegada, crear una cultura pròpia i preservar-la. Tot això assolia la seva màxima expressió als balls, on les cases competien en diverses categories de ball i exhibició que solien imitar, amb maquillatge, vestuari i coreografies, aquelles posicions socials, com la reialesa, la feminitat o el món dels negocis, que se’ls havien negat per ser trans o homosexuals.
Una altra producció destacada, d’animació i per a infants i joves, és Steven Universe. Emesa a Cartoon Network, narra la història de l’Steven, un nen meitat humà meitat alienígena que creix a la Terra amb el seu pare humà i tres alienígenes companyes de lluita de la seva difunta mare. Les pertanyents a aquesta raça extraterrestre tan sols s’identifiquen amb pronoms femenins i tenen l’habilitat de canviar de forma. La sèrie representa amb originalitat identitats trans i de gènere no binari, i ha estat lloada per presentar una visió de la masculinitat diferent a la tradicional, mitjançant l’aparença, actitud i poders del protagonista. Al mateix temps, explora les relacions lèsbiques, fins al punt que ha estat una de les primeres sèries infantils en mostrar una boda lèsbica.
La història presenta un model de família extensa que no només està articulat al voltant de la cura entre els seus membres, sinó que és també una unitat política de resistència. Les mares de l’Steven són rebels que van combatre la seva espècie, caracteritzada per colonitzar móns i exhaurir tots els seus recursos naturals. Van establir la Terra com un santuari on les alienígenes desafectes amb el règim, que jerarquitza els seus membres segons la seva utilitat, poguessin viure en pau. A Steven Universe, doncs, la família és sinònim de comunitat.
Pose i Steven Universe són una bona manera d’entrar en contacte amb realitats que moltes persones desconeixen, i que per tant poden mirar amb la por o la recança que alimenta l’autoritarisme. A més a més, són una gran oportunitat per reflexionar sobre la riquesa de relacions humanes que està en risc de desaparèixer per culpa de les ideologies d’odi.
Sèries com ‘Pose’ i ‘Steven Universe’ són una oportunitat per reflexionar sobre la riquesa de relacions humanes que està en risc de desaparèixer
