Amb la voluntat d’analitzar la realitat que s’amaga darrera les dades de diversos informes que confirmen un increment global de les desigualtats, parlem amb aquesta doctora en Filosofia i Ciències Polítiques i Sociologia i professora de la Universitat de Barcelona. Alicia García Ruiz és professora de Filosofia Contemporània a la Universitat de Barcelona, professora en el Màster de Pensament Contemporani de la UB i professora convidada al Master ‘in Political Science’ de la UAB. És autora de diversos llibres i compilacions, capítols de llibres, així com de diversos articles publicats en revistes especialitzades i en diaris . En el seu últim assaig, ‘Impedir que el mundo se deshaga’ reflexiona sobre els valors de la Revolució Francesa en l’actualitat i de manera molt concreta sobre els efectes polítics de la desigualtat.
El nivell tan alt de desigualtats actuals és una manifestació més de la crisi o es tracta d’un problema estructural?
Les causes de les desigualtats són totalment estructurals. És una tendència que s’està dissenyant des de fa dècades, però que s’ha aguditzat especialment en els darrers cinc anys. Tot això hem d’enquadrar-ho dins de les configuracions que a nivell global està agafant el valor econòmic en el capitalisme. Actualment, i particularment en els països europeus, s’està implantant un sistema de producció basat en la baixada de salaris. Aquest nou model, però, no solament ens fa suposadament més competitius, sinó que també destrueix molts principis que són la base del sistema de benestar europeu, que fins ara havia estat un paradigma i una de les grans fites dels moviments socials igualitaris i emancipadors.
Creu que aquest augment de les desigualtats a Europa era un futur pronosticable?
Era pronosticable, però com sempre el problema és de quina forma es construeix el marc d’interpretació d’ una realitat social, la seva representació. Fa cinc anys, les desigualtats eren un problema que quedava al marge d’allò que es volia visualitzar. En aquell moment interessava construir una versió de la crisi com una cosa sobrevinguda, però, òbviament, totes aquestes tendències ja hi eren. Normalment, les coses que es fan públiques avui formen part de les xifres que els espais que prenen decisions gestionaven anys abans. Per exemple, actualment, la pròpia OCDE [Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic] està posant en qüestió el model d’austeritat. S’ha adonat que aquest model està debilitant el paper d’Europa en el context internacional i que les conseqüències geopolítiques –pèrdua de capacitat de pressa de decisions i de solidesa del context europeu– a la llarga poden generar problemes molt més greus. Per tant, si fa un temps fer aquesta crítica públicament hauria estat una heretgia en termes de pensament econòmic més dogmàtic, avui s’accepta.
Fa 13.000 anys les comunitats humanes ja exhibien diferències social. De fet, les diferències socials formen part de la història. Per què ara és diferent?
Certament les desigualtats ja estaven presents en l’origen de la Humanitat, però jo les conceptualitzaria més com a diferències, injustícies, crims, etc. La qüestió específica de la nostra època –això no es pot oblidar–, és que la igualtat és la base del pacte social sobre el qual suposadament es construeixen els nostres sistemes polítics. Aquesta és la diferència respecte el passat; abans no hi havia aquesta premissa. Per exemple, no podem entendre qüestions com la pobresa sense tenir en compte el marc de referència al qual ens remeten. És a dir, no podem parlar de pobresa en termes absoluts, sinó que ho hem de fer en termes relatius, en relació a uns determinats estàndards que nosaltres considerem vida vivible. Doncs, igualment, la desigualtat és un fenomen de caràcter radicalment històric i la seva definició depèn de cada moment. Hem d’aprendre el significat de la igualtat en cada època i el repte que representa a cada temps. Ara no hem de conformar-nos a viure amb les desigualtats sinó a reivindicar que la premissa sobre la qual estan construïts i es legitimitzen els nostres sistemes polítics és la igualtat.
Per tant, només quan tenim consciència del valor de la igualtat considerem les desigualtats.
Hi ha un principi clàssic, contingut en el lema: Pacta sunt servanda (els pactes s’han de complir). I això és el que s’ha de demanar ara. La reivindicació de la igualtat no és una fotesa, sinó una reivindicació que afecta directament la línia de flotació de la legitimitat dels nostres sistemes polítics.
Quines són les principals conseqüències de les desigualtats?
Les conseqüències de les desigualtats són un malson de tanta magnitud que s’estenen per tota la vida humana. Tenim des de desigualtats marcades en el nivell del nostre propi cos, desigualtats en les nostres capacitats cognitives o, fins a desigualtats en l’esperança de vida o a l’accés a la política. Avui hi ha desigualats de tot tipus i desigualtats que afecten totes les instàncies de la vida humana.
Hi ha desigualtats més palpables i evidents: educació, salut… Però a què es refereix quan parla de diferències que ens afecten a la nostra pròpia pell?
Les desigualtats són una ferida social. En quin sentit utilitzo aquesta metàfora? Avui els temps socials són molts més dilatats. Si ara fas una determinada ferida a un teixit social tarda dècades en guarir-se, si és que alguna vegada es cura. Per exemple, als Estats Units, la ferida racial fa segles que està oberta. Les conseqüències de les desigualtats van des dels nostres propis cossos, fins als ritmes de recuperació que tenen els sistemes socials.
Per exemple?
Avui hi ha nens que no poden menjar i, per tant, no tenen un rendiment escolar idoni. Existeixen estudis mèdics que demostren que això pot conduir a un deteriorament cognitiu. Doncs, si segons les darreres dades, un de cada tres nens espanyols viu en situació de pobresa extrema, estem davant l’evidència que un terç de la nostra població en el futur tindrà una sèrie de danys cognitius derivats d’una de les conseqüències més terribles de les desigualtats: el dret a una alimentació bàsica. És, doncs, evident que les desigualtats arrastren tota una sèrie d’inèrcies de cara el futur molt preocupants. S’estan generant ferides socials que costaran dècades en cicatritzar i avui no s’està fent res. (…)
Si voleu llegir l’entrevista sencera, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament al nou iQuiosc.cat.
