Comprensió amb l’exigència de més transparència en alguns camps com el de les administracions públiques, però molta prevenció en creure que una crida genèrica a la transparència pot ser la clau que arregli les ineficiències de la democràcia actual.
Aquest podria ser el mínim comú múltiple que ha enllaçat les intervencions d’Albert Sáez –més comprensiva amb la necessitat d’aquesta transparència- i Ferran Sáez –força més refractari al terme- aquest dimarts al vespre a l’Ateneu Barcelonès en la segona sessió del cicle sobre la “nova política” que hi té lloc des del passat dimarts dia 29, quan es va obrir amb la presència de Daniel Innerarity.
Ferran Sáez ha obert foc assegurant que “la millor manera d’ocultar coses és posar-hi molta llum” i que la transparència podia per tant esdevenir un “engany” total. El doctor en filosofia ha alertat que si ens mirem massa de prop els polítics “acabarem veient l’engany i les seves lletjors, com passa amb qualsevol cos si el mirem tan de prop. El fonament místic de la política no s’ha de perdre”. “La transparència s’acaba transformant en un mecanisme d’ocultació”, ha reblat el doctor en filosofia.
Albert Sáez ha dit comprendre l’actual fascinació per la transparència en la mesura que “la impunitat ha estat total davant els casos de corrupció, generant un alt grau de desconfiança” i ha advertit que així com de corrupció “sempre n’hi haurà”, “d’impunitat no pot haver-n’hi més”. El director adjunt de El Periódico ha apuntat però que, segurament, “la transparència és una reacció equivocada a la manca de confiança, perquè segurament el que desitgem més aviat és que les coses tornin a ser autèntiques”. Finalment ha celebrat que la denominada “nova política” faci seva la demanda d’acabar amb la impunitat però ha reclamat que tot plegat no s’acabi convertint en un simulacre.
El cicle Un nou temps. Una nova política? es clourà dimarts que ve, dia 9 de febrer, amb un nou diàleg entre els exdiputats al Parlament Quim Arrufat i Laia Bonet, els quals reflexionar sobre la “nova política” des de la vivència d’aquells que ja hi han conviscut. J. S.
