Alba Vallejo, mestra, psicopedagoga i fundadora de la web Cita a Cegues afirma que l’estima és un sentiment que s’ha de cuinar a foc lent i considera que la societat de la immediatesa no ajuda a trobar parella.
És fàcil definir l’amor?
És difícil definir l’amor, però tots l’hem sentit en alguna de les seves manifestacions. L’amor és un sentiment que ens aporta molt benestar i que, en el cas dels éssers humans, és necessari per a la vida, ja que una de les funcions bàsiques dels éssers humans és la relacional i satisfer la nostra part emocional.
La pandèmia ens obliga a posar una certa distància entre nosaltres i els altres. Podem estimar sense tocar-nos?
El contacte físic amb el nostre grup bombolla és possible i és necessari que continuï. Ara bé, la gran dificultat avui és ampliar aquest cercle de coneguts o trobar una nova parella amorosa. Per això, actualment, les pàgines web de cites que fan una selecció prèvia de persones i, per tant, redueixen el risc d’exposició dels usuaris, creixen moltíssim.
La pandèmia ha fet encara més virtual l’amor?
Els darrers anys la demanda de webs de cites ja era creixent, però, des de l’esclat de la pandèmia, la virtualitat s’ha convertit pràcticament en l’única manera que tenim de conèixer persones noves fora del nostre cercle, perquè no podem participar de festes o actes culturals. Dit això, tampoc és el mateix quedar amb una persona que hem vist a una aplicació a quedar amb una persona que ha estat seleccionada a través d’una aplicació. En aquest cas les possibilitats d’èxit són més elevades.
Han canviat les formes d’estimar?
Vivim en una societat en què la immediatesa té un pes molt important. Aquest fet, però, no es nota exclusivament en les relacions amoroses. Estem acostumats a què clicant un botó aconseguim grans coses. La immediatesa té coses positives (la globalització, una major productivitat…), però també té inconvenients. I en l’amor en són diversos. Quan coneixem una persona no podem saber a l’instant si ell o ella serà molt important per a nosaltres. Sovint no esperem el temps necessari perquè pugui sorgir aquella connexió amb la persona que tenim davant. És a dir, si el nostre objectiu és trobar una parella estable, hauríem de cuinar a foc lent aquestes primeres coneixences.
Les formes de buscar parella canvien, però i el model de parella que es busca?
No, això no. La gent vol una persona empàtica, generosa, flexiva, que sàpiga parlar i escoltar i que en un moment determinat sàpigues que podràs comptar amb ella. Hi ha uns valors que no es perden, però ara estan més de moda que mai. En aquesta dècada hem posat nom a les emocions, estem educant els infants perquè les expressin i les reconeguin i tot això també fa efecte a la societat més adulta. Abans, els valors es buscaven en l’altre, però no es verbalitzaven i ara sí que s’especifiquen.
Estimem amb el cor o amb el cap?
Amb una mica de cada. Si només actuem amb el cor anem desprotegits. Cal pensar què volem i passar-ho per la raó. Però, si només actuem conduïts per la raó, no sentirem res. La clau de l’èxit és tenir en compte les dues coses.
La societat actual ens planteja una imatge de l’amor errònia?
Sí. Una imatge de l’amor que jo qualificaria d’infantil. Les persones ens formem unes expectatives i uns ideals de la vida que voldríem i, en el cas de l’amor, aquests desitjos sovint són dibuixats per la indústria cinematogràfica. El cinema ens presenta un amor molt immediat, basat en l’aspecte físic, de ràpid consum, de passions fortes… però els amors quotidians i que ens envolten normalment no són així. La majoria de les vegades, els amors es construeixen traient capes de l’altre. El meu consell sempre és: mentre hi hagi interès per descobrir l’altre, vas per bon camí.
Les pantalles s’han imposat en el nostre dia a dia. Això fa que cada vegada més ens costi verbalitzar l’estima?
La generació que ara puja està més acostumada a parlar d’emocions, que les generacions anteriors. Ara bé, també estem cometent un error: ens estem acostumant massa a expressar aquestes emocions a través d’emoticones. Les emoticones són ràpides i entenedores, però no té el mateix valor posar un cor a un missatge de mòbil que dir a una altra persona cara a cara que l’estimes amb bogeria. Tots som molt valents expressant a través dels textos, però en persones ens costa molt més. I això és un pas enrere! Quan parlem d’amor i d’afecte, els missatges que són realment útils i que arriben, són aquells que es transmeten cara a cara i pell a pell.
Ens fa por estimar?
Sí, perquè significa obrir-se a un altre. I, com que a l’altre li passes part del control de les teves emocions, això et fa més vulnerable. Quan ens enamorem també canvien rutines, prioritats… i això ens fa por. Però si la nostra parella ens fa sentir segurs i estimats aquesta por desapareix ben aviat.
